És una palmera originària d’Europa, de lent creixement. El port arbustiu arriba, generalment, als 2 m d’alçària, encara que en condicions especials pot desenvolupar un tronc considerable.
Fulla: Té forma de vano, fins a 50 cm de diàmetre, dividida en 16-20 segments acabats en punxa. Persistent, rígida i dreta, amb pecíols llargs i prims carregats de punxes laterals.
Flor: Flors hermafrodites, petites i grogues, formen panícules que s’originen entre els pecíols foliars, envoltades per una espata bivalva.
Fruit: Fruits carnosos, ovoides, de color groc vermellós, de 2-3 cm. No són comestibles. Escorça: Coberta per les bases filamentoses de les fulles mortes.
Plantació Agapanthus africanus a les jardineres de l'ajuntament.
Fitxa tècnica.
Els agapants (Agapanthus) són un gènere de plantes monocotiledònies de la família de les agapantàcies dins de l'ordre de les asparagals. Són plantes herbàcies, rizomatoses i bastant robustes, endèmiques de Sud-àfrica, que poden ser fàcilment reconegudes per les seves fulles acintades, planes, bastant carnoses; per la seva inflorescència en umbel·la a l'extrem d'un llarg escap i per les seves flors generalment grans amb ovari súper.
Plantació de Pittosporum tobira al parterre c.Barcelona
Fitxa tècnica.
Pittosporum, paraula que deriva del grec i significa llavor
que es projecta, és un gènere de plantes amb flors dins la família
Pittosporaceae. L'origen d'aquest gènere està probablement a l'antic continent
de Gondwana. Actualment es presenta a Australàsia, Oceania, est d'Àsia i
algunes parts d'Àfrica. El gènere Citriobatus normalment s'inclou però podria
ser un gènere diferenciat.
Les espècies del gènere adopten la forma d'arbres i arbusts
amb alçades de 2 a 30 m d'alt. El fruit és en forma de càpsula amb nombroses
llavors. Les llavors estan cobertes per una substància resinosa.
La cotxinilla Icerya purchasi és una plaga comuna sobre
aquesta planta i el fong Nectriella pironii sovint infecta el P. tobira.
Plantació Hedera helix en jardineres a la Biblioteca Municipal.
Fitxa tècnica.
L'heura (Hedera helix L.) és una planta enfiladissa de la
família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.Creix en
llocs d'ambient humit i és originària d'Europa. A part de ser una planta amb
aplicacions farmacològiques també s'utilitza per ornamentar i decorar jardins,
per aquest motiu, hi ha un gran ventall de varietats domèstiques.
Planta enfiladissa, perenne. Les branques estèrils són
rectes o serpentejants; d'escassa a densament piloses; de color verd terrós o
rogenc i a vegades presenten rizomes.
Les fulles són alternes, coriàcies i brillants.
Concretament, les fulles de les branques estèrils tenen de 3 a 5 lòbuls; estan
separades per entrenusos; el limbe és de color verd intens o obscur, amb nervis
verds o blancs, lleugerament prominents, i peciolades. L'escorça exsuda una
resina gomosa.
Els fruits són baies, petits, carnosos, negres o verd fosc.
Plantació Matricaria tchihatchewii al parterre de la Pl.Olivera.
Fitxa tècnica
La Matricaria tchihatchewii és una espècie de la familia de les compostes, originaria de l'Asià Menor, requereix poca humitat i exposició mitjana al sol.
Les fulles amb un color verd finament retallades la floració és a la primavera i de color blanc, i amb gran resistència al fred.
Planta tapitzant amb una alçada d'uns 10 cm amb un creixement ràpid, forma recobriments densos amb estolons que van arrelant.
Plantació Carpobrotus edulis jardineres Escola
Fitxa tècnica.
El bàlsam (Carpobrotus edulis) és una espècie de planta suculenta reptant d'origen sud-africà que es considera espècie invasora a gran part del món, també als Països Catalans. Al Principat, en particular al nord (l'Empordà, Costa Brava, etc.), és conegut popularment com a ungla de gat, o ungla de moix, mentre que, en la botànica, el terme ungla de gat generalment s'usa en referència al Uncaria tomentosa, planta reptant originària del Perú, però també s'usa al País Valencià per referir-se a l'Ononis natrix (gavó, etc). Popularment, també s'usa el nom de "patata frita"o patata fregida. A Sud-àfrica també rep el nom de figuera dels hotentots (en anglès: Hottentot fig), entre altres noms, ja que el seu fruit és comestible, d'on derivem el nom català per aquest fruit, la figa dels hotentots. Creix en forma de mata suculenta reptant, i abans estava classificada dins del gènere Mesembryanthemum.
Fitxa tècnica.
Vinca és
un gènere de plantes amb flor dins la família de les apocinàcies.
És un gènere originari d'Europa, d'Àfrica del
nord-oest i del sud-oest d'Àsia.
Compta amb cinc espècies, tres de
les quals es troben als Països Catalans.
Les espècies del gènere Vinca són
herbàcies, arbustives o subarbustives. Normalment creixen aplicades a terra i
les tiges espontàniament s'enterren i fan arrels. Les fulles tenen una
disposició oposada i són simples, i excepte en l'espècie Vinca herbacea són
fulles perennes.
Floreixen durant gran part de l'any amb flors violeta
o blanques, amb els pètals soldats a la base formant un tub.
Les flors són actinomorfes (o sigui, tenen simetria radial), però els pètals són asimètrics, de
manera que la flor vista per dalt adopta un curiós aspecte d'hèlix o molinet.
El fruit és un grup de fol·licles dehiscents, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar
caure les llavors.
Les espècies més corrents a bona part
d'Europa central i occidental són Vinca major i Vinca
minor, però als Països Catalans és més freqüent i més estesa la
vincapervinca (Vinca difformis). De vegades s'usen en jardineria tot i que tenen tendència a envair el
territori i no deixar créixer altres plantes (les tres espècies es poden trobar
també subespontànies a les zones on es conreen).
No hay comentarios:
Publicar un comentario